1. Podcast
  2. Cultura y sociedad

Els vàndals a l'època obscura de Menorca. Capítol 2 de les Píndoles de història de Menorca amb Martí Carbonell

12/12/2023

Els vàndals a l'època obscura de Menorca. Capítol 2 de les Píndoles de història de Menorca amb Martí Carbonell

06:34

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1702377985954/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

En enfonsar-se l'Imperi Romà davant l'empenta dels pobles bàrbars, l'any 427 les Balears cauen en poder dels vàndals, que s'apoderen ràpidament de la Bètica (Andalusia) i del nord d'Àfrica i estableixen la capital a l'antiga Cartago.

Els vàndals uneixen al seu caràcter cruel i sanguinari un fanatisme religiós: són fanàtics arrians i aviat deslliguen contra els catòlics una persecució tenaç. El rei Genserico mana als seus funcionaris requisar els objectes sagrats de les esglésies, fins i tot els llenços litúrgics per confeccionar peces de vestir per als seus soldats. Mort Genserico el 477, li succeeix al tron ia la sanya de perseguidor contra els catòlics, Hunnerico. Només cal llegir el Martirologi Romà per trobar grups, de vegades molt nombrosos, de bisbes, sacerdots i fidels martiritzats per aquest rei.

L'historiador Víctor Vitense cita al bisbe "Macarius de Minòrica", que juntament amb els prelats de Mallorca i d'Eivissa i molts altres dels territoris dominats pels vàndals, el febrer de l'any 484 van ser obligats a anar a Cartago a donar raó de la seva fe davant del sanguinari perseguidor.

Només sabem d'aquest bisbe, el segon que coneixem dels antics pastors menorquins. És gairebé segur que va ser el darrer prelat dels antics temps. Menorca quedaria llargs segles privada de bisbe: fins que es va restablir la diòcesi el 1795.

En aquesta difícil situació, les veus suplicants dels bisbes i catòlics perseguits es dirigien cap a l'emperador bizantí Justinià. Al juny de 533 una flota de cinc-cents navilis va salpar cap a l'Àfrica i va desembarcar entre Susa i Sfax un petit exèrcit de deu mil infants i cinc mil genets, manats pel més notable general bizantí de l'època, Belisario. Aprofitant que les millors tropes vàndales es trobaven reprimint una revolta de Sardenya, Belisario va marxar contra Cartago, va vèncer el rei Gelimer a Décimum (prop de l'actual Tunísia) i es va apoderar de la capital vandàlica el 15 de setembre; van resistir els vàndals per algun temps, fins que, al cap de tres mesos Belisario va aniquilar els bàrbars i va fer presoner el seu rei.

L'antic regne vandàlic -i amb ell Menorca- va passar llavors a dependre del llunyà Imperi d'Orient.

Capítol 8. Comerç negrer a les Píndoles de història amb Martí Carbonell

En el capítol d'avui podrem conèixer un dels períodes més foscos de la història de la humanitat: la...

17/04/2024 | 08:13

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1713344321390/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Episodios anteriores

     
    • Cadena SER

    •  
    Programación
    Cadena SER

    Hoy por Hoy

    Àngels Barceló

    Comparte

    Compartir desde el minuto: 00:00